Caiguda en picatge de l’OMX Stockholm 30 avui

Inici de jornada negativa per a l’OMXS 30, que inaugura la sessió del dimecres 29 de maig amb baixades del 0,42%, fins als 2.605,36 punts, després de l’obertura. Amb relació a dates anteriors, l’OMXS 30 encadena dues jornades consecutives en dígits negatius.

En relació als últims set dies, l’OMXS 30 acumula una baixada del 1,11%; no obstant això, des de fa un any manté encara una pujada del 15,54%. L’OMXS 30 es situa un 1,37% per sota del seu màxim del present any (2.641,47 punts) i un 13,38% per sobre de la seva valoració mínima en el que va d’any (2.297,85 punts).

Un índex borsari és un indicador que s’utilitza per conèixer l’evolució del valor d’un conjunt d’actius determinat, per al qual necessita comptar amb dades de diferents companyies o sectors d’un fragment del mercat.

Aquests indicadors són utilitzats principalment per les borses de valors de cada país i cada un d’ells poden integrar-se per firmes amb requisits concrets com podria ser comptar amb una capitalització borsària similar o pertànyer a un mateix tipus de gir, a més a més, hi ha alguns índexos que només consideren un grapat d’accions per determinar el seu valor o altres que consideren centenars d’accions.

Els índexos borsaris serveixen com a indicador de confiança en el mercat de valors, la confiança empresarial, la salut de l’economia nacional i global i el rendiment de les inversions en accions i participacions d’una entitat. Si els inversors no tenen confiança, els costos de les accions tendrien tendència a caure.

Així mateix, funcionen per mesurar el rendiment d’un gestor d’actius i permeten als inversors tenir comparacions entre la rendibilitat i el risc; mesurar les oportunitats d’un actiu financer o crear carteres.

Aquest tipus d’indicadors van començar a utilitzar-se a finals del segle XIX després que el periodista Charles H. Dow analitzés amb deteniment com les accions de les empreses tendien a pujar o baixar juntes de preu, per la qual cosa va crear dos índexos: un que contenia les 20 companyies ferroviàries més importants (ja que era la indústria més important de l’època), així com 12 accions d’altres tipus de negocis

Actualment a la humanitat existeixen diversos índexos i poden agrupar-se en funció de la seva ubicació geogràfica, els sectors, la mida de les empreses o fins i tot el tipus d’actiu, per exemple, l’índex nord-americà del Nasdaq està compost per les 100 empreses més grans majoritàriament relacionades amb la tecnologia com Apple (AAPL), Microsoft (MSFT), Amazon (AMZN), Facebook (FB), Alphabet (GOOG), Tesla (TSLA), Nvidia (NVDA), PayPal (PYPL), Comcast (CMCSA), Adobe (ADBE).

Cada índex borsari posseeix la seva pròpia forma de calcular-se, però el principal factor és la capitalització borsària de cada empresa que el integra. Aquesta s’obté en multiplicar el valor del dia del títol a la borsa corresponent pel total de participacions que estan en el mercat.

Les firmes que figuren en borsa estan obligades a presentar un balanç de la seva composició. Aquest informe s’ha de lliurar cada tres o sis mesos, segons correspongui.

Llegir un índex borsari també requereix tenir cura de la seva evolució en el temps. Els nous índexos sempre donen inici amb un valor fixat basat en els preus dels valors en la seva data d’inici, però no tots segueixen aquest mètode. Per tant, pot induir a error.

Si un índex suma 500 punts en un dia, mentre que un altre només afegeix 20, podria semblar que el primer va tenir una rendibilitat millor. No obstant això, si el primer va començar el dia en 30.000 punts i l’altre en 300, es pot concloure que, en termes percentuals, els guanys per al segon van ser més destacables.

Entre els principals índexos borsaris nord-americans està el Dow Jones Industrial Average, més conegut com a Dow Jones, compost per 30 companyies. Igualment, el S&P 500, que inclou a 500 de les majors empreses de la Borsa de Nova York. Per últim, no cal oblidar el Nasdaq 100, que uneix a 100 de les majors firmes no financeres.

D’altra banda, els índexos més destacats d’Europa són l’Eurostoxx 50, que abasta les 50 empreses més importants de la eurozona. A més, el DAX 30, principal índex alemany que conté les companyies més destacades de la Borsa de Frankfurt; la FTSE 100 de la Borsa de Londres; el CAC 40 de la Borsa de París; i l’IBEX 35, de la borsa espanyola.

En el continent asiàtic, tenim el Nikkei 225, compost per les 225 empreses més importants de la borsa de valors de Tòquio. Es troba, a més, l’SSE Composite Index, és vist com el predominant de la Xina, conformat per les companyies més rellevants de la Borsa de Xangai. El mateix paper que interpreten el Hang Seung Index a Hong Kong i el KOSPI a Corea del Sud.

Pel que fa a la regió llatinoamericana, es té l’IPC, que conté les 35 companyies més influents de la Borsa Mexicana de Valors (BMV). Almenys un terç d’elles són propietat del magnat Carlos Slim.

Un altre és el Bovespa, compost per les 50 empreses més importants de la borsa de Sao Paulo; el Merval d’Argentina; l’IPSA de Xile; el MSCI COLCAP de Colòmbia; l’IBC de Caracas, conformat per 6 companyies de Veneçuela.

També, existeix un altre tipus d’índexos borsaris globals com el MSCI Latin America, que inclou les 137 empreses més importants de Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú.

De la mateixa manera, hi ha el MSCI World, que inclou a 1600 companyies de 23 països desenvolupats; el MSCI Emerging Markets, compost per més de 800 empreses de països en desenvolupament; i el S&P Global 100, conformat per les 100 firmes multinacionals més poderoses de tot el planeta.