LA DATA del 25 de juliol de 1949 és una referència històrica per a Montanyencs d’Aragó de Barbastro (MAB) perquè en l’antic Refugi d’Estós es va fundar la delegació que va nomenar a Luis Paúl (1949-1957) primer president del Club. A partir d’aleshores en etapes diferents, Miguel Lacoma (1957-1962) i Pepe Broto (1962-1968), els tres difunts. En temps més propers, Joaquín Torres (1968-1992) i José Masgrau que deixarà el càrrec a finals de 2024.
Els actes commemoratius de “75 anys d’amor a les muntanyes” van tenir moments culminants amb el dinar celebrat ahir al Gran Hotel Ciutat de Barbastro on es van lliurar diversos reconeixements. José Masgrau es refereix a l’esdeveniment social com “un aniversari significatiu per la importància que té amb moltes vicissituds, moments feliços, objectius complerts i també, mals moments per accidents mortals de socis. Ha estat possible gràcies a 4 generacions de socis des de la fundació com a delegació inicial de Montanyencs d’Aragó de Saragossa quan es van forjar les inquietuds dels barbastrenses en el primer club de muntanya que va haver-hi a la ciutat”.
“S’ha difós el nom de Barbastro pels cinc continents”
Al mateix temps destaca la importància del Club en la història més recent, “hem portat la referència de Barbastro fins als cims més alts del món i s’ha difós el nom de la ciutat pels cinc continents gràcies als socis que van dur a terme projectes d’altura. A més, hem contribuït a la divulgació de la comarca i de la província altaragonesa perquè fa 50 anys no hi havia Oficines de Turisme, tampoc xarxes socials ni internet, però sí exploradors com Luis Paúl, Miguel Lacoma, Pepe Broto i altres que es van endinsar per les gorges de Guara i en els paratges del Pirineu quan no era fàcil per la necessitat de salconduïts després de l’etapa de la Guerra Civil”
En aquest aspecte, “van explicar tot el possible en petites guies i fullets on van deixar constància de l’amor i la inquietud per les muntanyes. En el transcurs del temps, es va transmetre entre generacions de muntanyencs amb activitats i campaments, entre ells els de Acció Catòlica on ens vam iniciar gràcies al capellà Pedro (Escartín) que ha tingut molt a veure en la promoció del muntanyisme local des d’aspectes formatius. El foc perpetu al qual es refereix el veterà Paco Lacau en tantes ocasions va alimentar la flama a través del Club que tenia 50 socis i ara més de 1.500 persones, hem arribat a 2.000 amb les activitats d’esquí a Cerler”.
“El Club tenia 50 socis i ara més de 1.500 persones”
En aquests moments, “som per cens el quart a Aragó i el segon a Huesca darrere de Penya Guara, per socis i targetes federades, tot això no ha estat casual sinó fruit del treball en comú que s’ha reflectit, també, en el prestigi nacional. L’organització de Campaments Nacionals a Ordesa, Vallibierna, Tabernés i Bielsa, la Marxa Nacional de Veterans el 2006, el Congrés de Medicina de Muntanya a l’abril de 1995 que va ser el palanquejament inicial per aconseguir la medicalització de rescat en muntanya amb els socorristes de la Guàrdia Civil, entre altres fites”.
A més, “organitzem el Campionat del Món d’Esquí de Muntanya a Cerler, el 2005, expedicions d’alta muntanya i el Memorial del Record. En la història hi ha hagut, també, desgràcies que van costar vides entre elles d’Àngel Orús, primera de diverses que han estat la part trista del Club que ens van colpejar amb maldat”. La clau dels 75 anys, “una d’elles que hi va haver mandats llargs de presidents especialment Joaquín Torres (1968-1992) i el meu des de 1968 que finalitzarà al desembre proper. La gent ha confiat, sempre, en els seus equips de treball i en general mai hi va haver problemes per relleus. La durada es deu, també, a que la gent treballa en bona harmonia, sense personalismes”.
“Hi va haver desgràcies que van costar vides com la d’Àngel Orús”
Masgrau valora la incorporació progressiva de les dones, “ha estat cada vegada més important perquè han assumit responsabilitats, ara a la Junta estem en igualtat paritària”. L’inquietud dels muntanyencs barbastrencs no ha passat desapercebuda a l’hora d’assumir responsabilitats directives “la implicació ha anat fins a la Federació Aragonesa de Muntanyisme des del principi, Paco Lacau, Modesto Pascau i Luis Masgrau, que va ser president durant 20 anys, són mostres, extensives a la Federació Espanyola de Muntanya on van ocupar càrrecs de responsabilitat”.
“És un projecte complert, em sento satisfet”
D’altra banda, “hi vam participar en la fundació de l’empresa Prames per construir refugis d’alta muntanya, entre ells La Plana (Turbón), Àngel Orús, remodelació de Renclusa. En la medicalització en muntanya es va treballar moltíssim amb José Ramón Morandeira”. Pel que fa a fets significatius cita, “l’entronització de la Mare de Déu del Pilar a l’Aneto (14 agost de 1956) dues ascensions commemoratives de 25 anys (1981), de 40 anys (1996) i de 50 anys (2006) a més de les tradicionals el 15 d’agost que ara s’ha canviat a juny”