Investigadors de l’Hospital 12 d’Octubre de Madrid han participat en un estudi que ha demostrat l’agressivitat d’un tipus de càncer de pròstata relacionat amb les mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2, per al qual existeix una alternativa terapèutica basada en l’ús d’inhibidors de PARP.
Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista científica ‘Annals of Oncology’. Tot i que les mutacions de la línia germinal BRCA s’han associat amb resultats adversos en el càncer de pròstata, la comprensió sobre les alteracions somàtiques/línia germinal en els gens de reparació de recombinació homòloga (HRR) i els resultats del tractament en el càncer de pròstata resistents a la castració metastàsic (CPRCm) era limitada.
En aquest sentit, aquest estudi va aprofundir en la prevalença i els resultats associats a aquestes alteracions, especialment en BRCA1 i BRCA2, en pacients de CPRCm que inicien un tractament de primera línia amb inhibidors de la senyalització del receptor androgènic (ARSi) o taxans.
“En aquest estudi hem tractat de descobrir la implicació que pugui tenir la presència d’alteracions en gens encarregats de reparar l’ADN en els tumors de pròstata en quant a la resposta als tractaments disponibles i el pronòstic dels pacients amb càncer de pròstata avançat”, explica Elena Castro, autora sènior i investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital 12 d’Octubre.

Mètode d’estudi
Els investigadors van agrupar dades de 729 pacients amb CPRCm, procedents de quatre estudis observacionals multicèntrics, que es tractessin amb ARSi o taxans en primera línia i que presentessin mostres tumorals adequades.
Aquests pacients es van sotmetre a un anàlisi emparellat d’ADN normal i tumoral a través de seqüenciació de nova generació utilitzant un panel de gens que incloïa: ATM, BRCA1, BRCA2, BRIP1, CDK12, CHEK2, FANCA, HDAC2, PALB2, RAD51B i RAD54L. Posteriorment, segons els resultats obtinguts, es van dividir per grups als individus en funció de les alteracions somàtiques de la línia germinal que presentessin; amb mutacions BRCA1/2, amb mutacions HRR excepte BRCA1/2 (HRR no BRCA) i sense alteracions HRR (no HRR). Finalment, es va avaluar la supervivència lliure de progressió radiogràfica (SLPr), la supervivència lliure de progressió 2 (SLP2) i la supervivència global (SG).
Del total de pacients, 96 (13,2 per cent) van entrar en el subgrup de mutacions BRCA; 127 (17,4 per cent), en el grup HRR no BRCA; i 506 (69,4 per cent) en el grup no HRR. En comparar les dades els pacients BRCA van presentar resultats significativament pitjors que la resta de grups, de la mateixa manera que van presentar SLP2 i SG més curtes que els pacients no HRR no BRCA.
“El que hem observat és que els pacients que tenen certes alteracions, concretament en els gens BRC1 o BRC2, ja siguin heretades o que el tumor les hagi adquirit, tenen un pitjor benefici dels tractaments habituals dels quals disposem en l’actualitat, com la quimioteràpia o els receptors d’andrògens. La supervivència d’aquests pacients és pràcticament la meitat que la dels pacients que no tenen aquest tipus d’alteracions”, assenyala l’especialista.
En conclusió, els pacients amb CPRCm en el subgrup BRCA, en comparació amb els subgrups no BRCA, presenten pitjors resultats. Per la qual cosa el cribratge precoç de mutacions HRR, especialment BRCA1/2, és essencial per millorar el pronòstic dels pacients amb CPRCm.
Inhibidors PARP
L’equip d’investigadors també ha comprovat que utilitzar inhibidors de poliadenosina difosfat-ribosa polimerasa (PARPi) ofereix resultats significatius i un benefici clínic important per als pacients amb CPRCm amb alteracions en certs gens relacionats directa o indirectament amb HRR. En aquest cas, els descobriments suggereixen que el tractament d’ARSi en combinació amb PARPi com a tractament de primera línia en pacients amb alteracions de la HRR en tumors, particularment BRCA1/2, poden progressar més ràpidament que amb el tractament ARSi estàndard.
“En els últims anys s’han desenvolupat les teràpies conegudes com a inhibidors de PARP, que funcionen especialment bé en els pacients amb alteracions en aquests gens. Aquests tractaments porten diversos anys utilitzant-se en el càncer d’ovari, també per al càncer de mama i des de 2020 són diversos els estudis que han demostrat l’eficàcia i el benefici en càncer de pròstata“, apunta Castro, que afegeix que “primer es va demostrar en estadis més avançats i poc a poc els estudis s’han anat movent a fases més primerenques”.
També et pot interessar…