El cobre en el punt de mira: un mercat en busca d’equilibri
L’índex Basic Resources Europe, que inclou els principals operadors miners cotitzats, es situava al desembre passat als nivells més baixos registrats en els últims vint anys en comparació amb el MSCI World (Font: Bloomberg).
Es tracta d’una tendència sorprenent, tenint en compte que alguns metalls són essencials en el procés d’electrificació. Aquest procés és crucial per a la transició energètica, un nou motor estructural de la demanda a llarg termini de determinats metalls.
El cobre es troba sens dubte entre aquests metalls. Actualment, el coure cotitza a uns 8.400 dòlars per tonelada, la qual cosa suposa un descens d’aproximadament el 11% respecte fa 12 mesos (Font: Bloomberg).
A més, El coure ha descomptat els efectes de la falta de recuperació estructural de l’economia xinesa -especialment en el sector immobiliari local-, que representa fins al 50% de la seva demanda mundial (Font: Bloomberg).
D’altra banda, el 2023 es va produir un important equilibri entre l’oferta i la demanda de coure, la qual cosa es va traduir en una compressió dels preus.
L’any 2024 s’ha inaugurat amb un canvi significatiu en aquest escenari. Fins fa unes setmanes, malgrat el creixement previst de la demanda, s’estimava que l’any en curs seria l’últim caracteritzat per un excés d’oferta. Avui 2024 es perfila com el primer any de dèficit d’oferta de coure.
De fet, s’han materialitzat creixents reptes en el front de la producció.
Tots els grans productors han revisat a la baixa les seves previsions per al 2024 . Panamà First Quantum gestionava la cinquena major mina de coure del món: després de llargues negociacions que van portar a la renovació de la concessió, el govern la va cancel·lar, un cas únic i sense precedents en la història moderna. Anglo American ha reduït la seva producció en un 20% en tots els metalls, des del coure al pal·ladi, a causa de l’augment dels costos d’extracció i les complexitats associades als processos de producció i la seva sostenibilitat. Escondida va anunciar una decisió similar a Xile (-10%).
En aquest delicat context, el dèficit en 2024 podria augmentar ràpidament si el mercat xinès contribuís més a la demanda, o si es materialitzara una recuperació del cicle econòmic. El creixement de la demanda de matèries primeres clau, com el coure, està fortament correlacionat amb el creixement del PIB mundial a llarg termini. Suposant un creixement del PIB mundial del 2%, Wood Mac estima que la demanda de coure podria créixer més d’un 4% anual durant la pròxima dècada.
Mirant més enllà de 2024, a Plenisfer pensem que és probable que l’oferta de coure segueixi sent limitada degut principalment a les complexitats i els riscos que comporta posar en marxa nous projectes mineros i a la baixa rendibilitat esperada de la inversió necessària per posar-los en marxa.
Entre els factors de risc, cal esmentar la incertesa -política, regulatòria i fiscal- que caracteritza els països on solen ubicar-se els jaciments d’extracció (des de la República del Congo fins al Perú). A més, aquests països pateixen sovint la falta d’infraestructures adequades (aigua, energia, transport) i creixents limitacions, especialment en el front ESG.
Els criteris ESG (sigles en anglès) s’han convertit en una prioritat absoluta en el sector: la indústria minera té un historial de problemes mediambientals (“E”), relacions difícils amb les comunitats locals (“S”) i assumptes de govern corporatiu (“G”). El sector s’ha centrat durant anys en millorar els resultats en matèria de ESG, treballant per reduir l’impacte mediambiental de les operacions d’extracció i processament, i invertint en les comunitats locals dels districtes miners. Avui en dia, la indústria minera es percep com a part de la solució ESG, ja que proporciona els minerals necessaris per a la transició energètica.
Quant a la sostenibilitat financera dels projectes, cal destacar que la posada en marxa d’un nou jaciment d’extracció no genera beneficis en efectiu durant anys i redueix la capacitat de retornar capital als accionistes. L’augment dels costos i dels terminis per desenvolupar noves mines, ha elevat el preu objectiu del coure necessari per generar un rendiment per sobre de la taxa típica del 15%: el preu objectiu es situa actualment entre 12.000 i 13.000 dòlars per tonelada, un valor molt superior als preus actuals del mercat. Amb el preu actual del coure, és probable que les empreses prefereixin utilitzar els fluxos de caixa per rendibilitzar el capital en lloc d’invertir en noves mines.
Només un augment dels preus pot convèncer les empreses d’iniciar nous projectes, necessaris per satisfer la creixent demanda de coure. Tanmateix, el preu haurà de pujar substancialment per incentivar l’oferta o desincentivar la demanda, garantint l’equilibri del mercat.
El preu és, per tant, el mecanisme capaç de corregir l’actual desequilibri estructural del mercat. A Plenisfer, esperem que experimenti alts i baixos cíclics, però que tendeixi a l’alça a llarg termini, fins a assolir el preu objectiu de 12.000 a 13.000 dòlars per tonelada. Per tant, seguim sent optimistes sobre les perspectives d’aquesta matèria primera estratègica.
-
-
-
-
-
-
-