Dels gairebé 1.200 milions que administra Radiotelevisió Espanyola cada any, gairebé 270.000 euros es destinen a engrassar el pulpit matinal de Silvia Intxaurrondo, una periodista sobre la qual cap dels seus companys sembla dubtar. No és el mateix pontificar des d’un mitjà públic que des d’un privat. Intxaurrondo ho fa des de la televisió estatal, on exposa les seves simpaties i les seves manies sense que ningú a dins li advertís de la seva descaradesa.
Resulta insòlit que des del Consell d’Informatius no hagin posat el crit al cel per la parcialitat d’aquesta líder d’opinió, igual que van fer en el seu dia, per exemple, quan el telenotícies va ocultar les gravacions que s’havien registrat a l’oficina de Jorge Fernández Díaz dins d’aquella ‘Operació Catalunya’ tan malolenta. La presentadora es posiciona cada matí des del seu lloc i, per descomptat, en els últims dies ho ha fet per recolzar les tesis de Pedro Sánchez sobre la conspiració político-mediàtica que existeix contra el Govern.
Explicava aquest divendres la periodista que “la literatura nord-americana” ha descrit casos en els quals mitjans finançats per partits polítics intenten influir en processos electorals a través de la publicació d'”informacions falses” que “muntin un cas” al rival i que són remeses de forma anònima per una font interessada. “No tots els periodistes som iguals“, afirmava abans de deixar anar aquesta frase, com volent distingir-se de la brossa mediàtica que campa per aquests paratges.
Mals i ¿bons?
Podria semblar que només els mitjans de la dreta actuen d’aquesta manera -i n’hi ha- i així ho intenten demostrar Sánchez i els seus propagandistes en aquests dies incerts. El que passa és que un mitjà de comunicació va difondre fa unes setmanes un embolic sobre la dona de Núñez Feijóo que va haver de rectificar, perquè era fals. Abans de fer-ho, Pedro Sánchez i dos ministres es van ocupar d’escampar-ho al Congrés. Sí… Sánchez, el que lamenta la utilització de la seva dona per desgastar la seva figura. Sí, Sánchez… el que va dir indecent a Rajoy en un debat. O el que va treure a la palestra a Marcial Dorado en la passada campanya electoral.
Doncs bé, el mitjà de comunicació que va difondre aquesta patranlla pertany a José Miguel Contreras, que és un dels empresaris mediàtics més propers a la Moncloa. També, un dels productors més hàbils per vendre els seus productes a RTVE. En els últims anys, LACOproductora -avui de Prisa- ha aconseguit contractes per valor de gairebé 28 milions d’euros amb la corporació.
El darrer es diu En primícia i ha costat 1,78 milions d’euros. Consisteix en una sèrie d’entrevistes a periodistes molt ben triades. Per què? Perquè serviran per enaltir els seus, però també per contentar ‘els altres’. Ja se sap per què es fan aquestes coses. Ningú és immune als elogis. Potser aconsegueixen que s’alleugi el nivell de crítica cap a TVE. Repeteixo: 1,78 milions d’euros en aquesta maniobra de ‘comunicació estratègica’.
Estratègies qüestionables
Podrà comprovar Intxaurrondo que no només la dreta trumpista recorre a tàctiques ombrívoles per debilitar els seus rivals. Es podria debatre llargament sobre això. Què és més lamentable? Difondre un infundio contra el president o aconseguir bons contractes gràcies a la influència de la qual es disposa al palau presidencial? Que ningú pensi malament. No es parla aquí de Begoña Gómez. Això va de determinades productores i empresaris mediàtics de la corda del PSOE.
Intxaurrondo no es talla i fins i tot aquests dies ha tret al col·lació el tema de l’11-M per retratar la premsa conspiradora. No és el pitjor que ha passat a RTVE en aquests dies. Laura Arroyo, que forma part de l’equip de Canal Red -el de Pablo Iglesias- i que col·labora en La 1, va trucar dijous a Sánchez a actuar, la qual cosa implicaria “tocar el poder judicial” i “intervenir de forma directa els mitjans que no són mitjans i els periodistes que no són periodistes”.
Suposo que en aquesta llista no hi són els que aquest divendres rubricaven un manifest de suport a Pedro Sánchez en el qual es parlava de “golpisme judicial i mediàtic” i dels atemptats d’aquests agents contra la democràcia parlamentària. Entre les signants es trobava Intxaurrondo.
Els ‘Divendres de negre’
Es van organitzar a RTVE els ‘Divendres de negre’ per fets (innegables) que van ser molt menys greus que els que protagonitza la periodista que dirigeix el seu programa matinal, tutelada per una presidenta provisional -Concepción Cascajosa- que va tenir fins fa uns dies carnet del PSOE a casa seva. Les forces vives de la corporació callen ara i fins i tot defensen Intxaurrondo a ultrança. UGT la va convidar a un dels seus últims actes públics, en el qual va coincidir amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Hi va haver un temps en què aquestes coses es feien amb dissimul, en caure el sol i amb barret de tres piques. Ara es realitzen a cara descoberta. Qui és llavors el que ha afeblit la democràcia i s’ha apropriat dels serveis públics?
-
-
-
-
-
-
-