El principal índex de Lisboa finalitza amb pèrdues el 13 de febrer: Descobreix què ha passat!

Jornada negativa per al PSI 20, que va acabar la sessió del dimarts 13 de febrer amb caigudes notables del 0,97%, fins als 6.134,12 punts. El PSI 20 va assolir el màxim de 6.198,24 punts i un mínim de 6.125,84 punts. L’abast de cotització per al PSI 20 entre el seu punt més alt i el més baix (màxim-mínim) durant aquest dia es va situar en el 1,17%.

Te pot interessar: Principal índex de Lisboa aconsegueix xifres positives al tancament de la jornada d’aquest 15 de febrer

En l’última setmana, el PSI 20 anota una disminució del 1,64%; pel contrari en termes interanuals encara acumula una pujada del 2,21%. El PSI 20 es situa un 7,09% per sota del seu màxim en el que va d’any (6.602,22 punts) i un 0,35% per sobre de la seva cotització mínima de l’any en curs (6.112,79 punts).

Un índex borsari és un indicador que mesura l’evolució del preu d’un conjunt d’actius determinat, per la qual cosa s’utilitza dades de diferents companyies o sectors d’un fragment del mercat.

Aquests indicadors són utilitzats principalment per les borses de valors dels països i cada un d’ells poden integrar-se per companyies amb requisits concrets com podria ser disposar d’una capitalització borsària similar o pertànyer al mateix tipus d’indústria, a més, hi ha alguns índexos que només tenen en compte un grapat d’accions per determinar el seu valor o altres que consideren centenars d’accions.

Els índexs borsaris serveixen com a indicador de confiança en el mercat de valors, la confiança empresarial, la salut de l’economia nacional i global i el rendiment de les inversions en accions i participacions d’una entitat. Si els inversors no tenen confiança, els preus de les accions tenen tendència a baixar.

A més, funcionen per mesurar el rendiment d’un gestor d’actius i permeten als inversors tenir comparacions entre la rendibilitat i el risc; mesurar les oportunitats d’un actiu financer o crear carteres.

Aquest tipus d’indicadors van començar a utilitzar-se a finals del segle XIX després que el periodista Charles H. Dow. observés amb deteniment com les accions de les empreses tenien tendència a pujar o baixar juntes de preu, per la qual cosa va crear dos índexs: un que contenia les 20 companyies ferroviàries més importants (ja que era la indústria més important de l’època), així com 12 accions d’altres tipus de negocis

Actualment existeixen diversos índexs i poden agrupar-se en funció de la seva ubicació geogràfica, els sectors, la mida de les empreses o fins i tot el tipus d’actiu, per exemple, l’índex nord-americà del Nasdaq està compost per les 100 empreses més grans relacionades principalment amb les tecnologies com Apple (AAPL), Microsoft (MSFT), Amazon (AMZN), Facebook (FB), Alphabet (GOOG), Tesla (TSLA), Nvidia (NVDA), PayPal (PYPL), Comcast (CMCSA), Adobe (ADBE).

Cada índex borsari té el seu propi mètode de càlcul, però el component principal és la capitalització borsària de cada empresa que el integra. Això s’obté en multiplicar el valor del dia del bo a la borsa corresponent pel total de participacions que estan en mans dels inversors.

Les empreses que es troben a borsa estan obligades a presentar un balanç de la seva composició. Aquest informe s’ha de publicar cada tres o sis mesos, segons sigui el cas.

Llegir un índex borsari també requereix prestar atenció a les seves variacions en el temps. Els índexs actuals sempre comencen amb un valor fixat basat en els preus de les accions en la seva data d’inici, però no tots segueixen aquest mètode. Per tant, pot conduir a errors.

Si un índex augmenta 500 punts en un dia, mentre un altre només afegeix 20, podria semblar que el primer va tenir una rendibilitat millor. No obstant això, si el primer va començar el dia en 30.000 punts i l’altre en 300, es pot deduir que, en termes percentuals, els guanys per al segon van ser més importants.

Entre els principals índexs borsaris a l’Unió Americana està el Dow Jones Industrial Average, conegut com a Dow Jones, que està integrat per 30 companyies. De la mateixa manera, el S&P 500, que comprèn 500 de les majors empreses de la Borsa de Nova York. Per últim, cal esmentar el Nasdaq 100, que agrupa a 100 de les majors firmes no financeres.

D’altra banda, els índexs més importants de Europa són l’Eurostoxx 50, que abasta les 50 empreses més importants de la zona euro. D’altra banda, el DAX 30, principal índex alemany que conté les companyies més destacades de la Borsa de Frankfurt; la FTSE 100 de la Borsa de Londres; el CAC 40 de la Borsa de París; i l’IBEX 35, de la borsa espanyola.

En Àsia, tenim el Nikkei 225, compost per les 225 empreses més importants de la borsa de valors de Tòquio. Es troba, a més, el SSE Composite Index, és vist com el principal de la Xina, conformat per les companyies més rellevants de la Borsa de Xangai. El mateix paper que interpreten el Hang Seung Index a Hong Kong i el KOSPI a Corea del Sud.

Pel que fa a Amèrica Llatina, es té l’IPC, que conté les 35 firmes més prestigioses de la Borsa Mexicana de Valors (BMV). Almenys un terç d’elles són propietat del magnat Carlos Slim.

Un altre és el Bovespa, compost per les 50 empreses més importants de la borsa de Sao Paulo; el Merval d’Argentina; l’IPSA de Xile; el MSCI COLCAP de Colòmbia; l’IBC de Caracas, conformat per 6 companyies de Veneçuela.

Finalment, existeixen un altre tipus d’índexs borsaris globals com el MSCI Latin America, que inclou les 137 empreses més importants de Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú.

D’igual forma, està el MSCI World, que inclou a 1600 companyies de



Llegir la notícia de referència