Els Estats Units han activat uns aranzels duríssims del 100% als cotxes xinesos. L’objectiu és evident: frenar el seu aterratge al país. La Unió Europea està contemplant posar en marxa mesures molt similars. Accions que estan dividint els fabricants europeus i que Elon Musk critica obertament.
No té marge per pensar una altra cosa.
Els aranzels als Estats Units. Fa dues setmanes, Joe Biden va confirmar uns aranzels duríssims contra els cotxes xinesos. A partir d’ara, per importar un cotxe provinent de la Xina als Estats Units cal desemborsar un aranzel del 100%, la qual cosa suposa un dur cop als plans d’expansió de les marques.
Biden, que ha replicat una de les promeses de les quals presumia Donald Trump de cara a les properes eleccions presidencials, vol frenar les ànsies expansives de la Xina de cara al futur ja que fins a l’anunci apenes es venien els seus cotxes als Estats Units.
Els aranzels a Europa. Aquesta decisió ha multiplicat els rumors sobre la posició d’Europa respecte als cotxes xinesos. Al setembre de 2023, la Unió Europea va confirmar que estava estudiant imposar nous aranzels a aquests vehicles i, des de llavors, la possible quantia dels mateixos ha anat fluctuant amb el temps.
Europa es troba en una posició difícil. Ara mateix, els fabricants locals no compleixen les expectatives dels clients pel que fa al preu i els objectius d’emissions són realment ambiciosos. La disjuntiva és tal que la pròpia indústria està enfrontada, amb els francesos demanant durs aranzels i els alemanys intentant que es prescindisca de tota barrera comercial.
La dependència de la Xina. Més enllà que la Unió Europea necessiti a la Xina per vendre vehicles elèctrics més accessibles (que no barats) als seus ciutadans, alguns dels fabricants més importants al continent estan lligats a la seva dependència xinesa. Sobretot els alemanys.
Tant el Grup Volkswagen com BMW o Mercedes tenen a la Xina un dels seus mercats més importants. Però, a més, els seus cotxes elèctrics arriben en gran part des d’allà. És probable que, d’elevar-se aranzels, aquests afectin també als vehicles de marques europees que fabriquen a la Xina, com li ha succeït a Dacia a França amb el Spring.
El millor exemple de per què els fabricants alemanys aposten per oblidar-se dels aranzels ho resumia, en part, Ferdinand Dudenhoeffer, director del Centre d’Investigació Automobilística d’Alemanya, en Forbes:
Si la UE pren mesures contra la Xina, serà un gran error: a Alemanya ho cridarien gol en pròpia porteria. El mercat xinès té més de 20 milions de vehicles nous i el de la UE està més a prop dels 15 milions. Així que estaríem perdent un gran mercat. Com va funcionar el proteccionisme als Estats Units fa 30 anys contra els japonesos? Toyota està dominant el mercat estatunidenc. El proteccionisme mai ha tingut èxit. Només ha debilitat. I el debilitament es torna molt dramàtic. Tot allò que és tecnologia punta en bateries prové de la Xina. Així ens allunyem de les innovacions tècniques. No es pot fer res pitjor. Com a resultat, perdríem molt internacionalment.
\”Ni Tesla ni jo els vam demanar\”. Retransmès en vídeo durant la fira de startups VivaTech a París, Elon Musk ha aprofitat per criticar els aranzels que el Govern de Joe Biden ha aixecat contra els cotxes xinesos. \”Em va sorprendre quan es van anunciar. Les coses que inhibeixen la llibertat d’intercanvi o distorsionen el mercat no són bones\”, ha assenyalat el propietari de Tesla en paraules recollides per The Guardian.
Musk ha utilitzat uns arguments molt similars als que utilitzen els alts directius dels fabricants alemanys. \”Tesla competeix bastant bé en el mercat de la Xina sense aranzels ni suport específic. Estic a favor que no hi hagi aranzels\”, recalca posteriorment.
On vaig dir digo… No sempre Musk s’ha referit així als cotxes xinesos i el seu desembarcament en sòl estatunidenc. \”Els xinesos són extremadament bons. Si no els posem barreres comercials demoliran la majoria de fabricants de cotxes\”, deia el propi propietari de Tesla fa uns quants mesos.
El que sí semblava tenir més clar Elon Musk és que els fabricants xinesos són els veritables competidors contra la seva marca. \”Si hagués de fer una predicció… probablement alguna empresa que surti de la Xina serà segona després de Tesla\”, assenyalava a principis de 2023 en relació al futur del mercat de l’automòbil.
Recollint cable. Les declaracions d’Elon Musk són només un pas més d’acostament al Govern xinès, després que les relacions entre companyia i Estat s’hagin refredat en els últims mesos. Musk sembla estar descobrint fins on podia estirar la corda i comença a aflojar una mica.
Tesla havia estat coquetejant amb la possibilitat de establir una fàbrica a l’Índia. Musk, de fet, tenia programada una visita al país però la va cancel·lar a última hora. En el seu lloc, va aparèixer a la Xina i poc després el seu Autopilot, el sistema de conducció semiautònoma que tan important és per al futur de la companyia, era acceptat al país asiàtic.
La bona sintonia entre l’Estat xinès i Tesla tornava a evidenciar-se, després d’uns dies de tensió. La companyia portava quatre anys prometent l’arribada de l’Autopilot al país però no havia aconseguit resultats fins ara. Per aconseguir-ho ha hagut de ampliar la seva aliança amb Baidu, considerat el Google xinès.
Tan dependent com qualsevol. El que demostren les paraules d’Elon Musk i els seus últims moviments és que la companyia és tan dependent de la Xina com bona part dels fabricants actuals. Per a la companyia, el país asiàtic és el segon país que més ingressos suma a les seves arques i no està lluny del que sumen tot la resta de mercats (excloent Estats Units).
A això cal sumar que Giga Xangai va ser la primera fàbrica de la companyia fora dels Estats Units. Al 2018 va aconseguir el lloguer del terreny durant 50 anys i en menys d’un any ja estaven sortint els primers cotxes de la seva planta. És, a més, la seva planta més rendible pel poc que li costa produir allà i la recolzarà amb una nova fàbrica de bateries.
A això cal sumar que la companyia havia començat a exportar vehicles de la Xina a Nord-amèrica. Davant d’un descens de les vendes a la Xina, Tesla havia començat a donar-li sortida a Canadà amb atractius descomptes a unitats fabricades a l’Àsia. Els aranzels impediran això als Estats Units, com també és possible que li ocorri a Europa.
Imatge | Wikimedia Commons
A Xataka | Ens hem pujat al Tesla Cybertruck i hem confirmat el imaginat: és una completa bogeria