Els mercats britànics en alerta davant un possible govern laborista

Bloomberg — Per a les eleccions del Regne Unit d’abril de 1992, una consistent avantatge del Partit Laborista en les enquestes es va esvair de forma inesperada en els comicis, en els quals els conservadors van aconseguir la seva quarta victòria consecutiva.

Durant les hores següents, a les 2:30 a.m. i de nou a les 8:15 a.m., el BOE (per les seves sigles en anglès, Banco de Inglaterra) va aprofitar un mercat de gilt (instrument emès pel Tresor anglès a un interès fix) en alça per vendre 1.600 milions de lliures (US$2.000 milions) de nous bons; durant tota la nit “es va vendre una quantitat molt superior a aquesta amb càrrec a les pròpies possessions del banc”.

El BOE no estava fent una declaració de caràcter polític.

Durant el mes que va precedir el referèndum, els rendiments dels gilts a dos anys havien pujat un punt percentual, fins al 10,6%, en espantar-se els inversors davant la possibilitat d’una administració Laborista despilfarradora; les autoritats es van valer de l’alça que va esborrar l’augment dels costos del crèdit “per garantir el finançament en gran quantitat”.

Transcorreguts 32 anys, ja no existeix aquesta preocupació en els mercats davant la eventualitat que el Partit Laborista torni al poder.

De moment, els mercats financers britànics han reaccionat amb una actitud passiva a l’anunci sorprenent del primer ministre, Rishi Sunak, de celebrar eleccions generals per al 4 de juliol.

Aquesta tranquil·la reacció és un vot de confiança que una victòria àmpliament previsible de Keir Starmer no espantarà els inversors, com ho haurien fet els seus predecessors Jeremy Corbyn o Neil Kinnock.

La calma reinant en els mercats respon sens dubte a la comprensió fatigada que les perspectives fiscals del Regne Unit són tan descoratjadores que qualsevol govern té molt poca flexibilitat a la seva disposició.

A més, la shadow Chancellor of the Exchequer (gabinet a l’ombra sense poder executiu responsable d’examinar polítiques i accions governamentals) Rachel Reeves s’ha compromès a ceure encara més al veredicte de l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària (Office for Budget Responsibility) sobre l’adhesió a les regles fiscals especificades.

L’actual administració conservadora ha deixat l’economia en un estat lamentable, creant un càlic enverinat per als laboristes. Tot i que la inflació s’ha desaccelerat al 2,3% des d’un màxim del 11,1%, això es deu a les restriccions de la política monetària del BOE més que a alguna cosa que hagi fet el govern.

El Fons Monetari Internacional va advertir la setmana passada que el Tresor necessita trobar £30.000 milions (US$38.350 milions) d’estalvis per estabilitzar la seva càrrega de deute; tot i que l’agència va millorar el seu pronòstic per al creixement del Regne Unit aquest any al 0,7% des del 0,5%, el 1,25% que anticipa per al proper any segueix sent anèmic.

L’augment de l’endeutament estatal és el tema per al futur previsible, independentment de qui estigui en el poder, amb una recaptació prevista de £265.000 milions (US$$338.765 milions) en l’any financer que acaba en abril de 2025.

Després de tenir en compte els reemborsaments i el fet que el Banco de Inglaterra ja no està comprant sinó venent grans quantitats de deute públic, aquesta és la càrrega neta més alta mai suportada pel mercat de deute públic.

Una prova de l’actual estabilitat del deute públic podria arribar la setmana del 10 de juny, quan un sindicat de bancs d’inversió comercialitzarà un nou bon a 10 anys. La venda podria ascendir a £10.000 milions (US$12.783 milions), el doble de la mida habitual per a aquest mètode.

Qualsevol possible indigestió es veurà alleujada pel venciment que arriba al punt ideal per als inversors internacionals, així com per la promesa de liquiditat instantània, donat el tamany de l’emissió. Però és molt perquè el mercat absorbeixi només quatre setmanes abans d’un esdeveniment polític important.

La lliura esterlina, un altre baròmetre del sentiment dels inversors, també s’ha mantingut relaxada, mantenint les guanys d’aquest any front a totes les altres monedes del G-10, i fins i tot ha seguit el ritme del dòlar.

Kit Juckes, estratega de divises principal de Societe Generale SA, diu que tot i que la lliura esterlina sol veure’s sacsejada per esdeveniments polítics importants, no espera molta volatilitat aquesta vegada. L’alt gasto governamental dels últims anys “paralitzarà la política fiscal i això, al seu torn, augmentarà la marge per a taxes més baixes”, va escriure la setmana passada.

Com a exmembre del personal del BOE, Reeves és percebut com una persona segura que entén la necessitat de mantenir els mercats financers de la seva banda; hi ha poc perill que es repeteixin els trastorns del mercat desencadenats fa gairebé dos anys pels retalls d’impostos sense finançament proposats per Liz Truss i Kwasi Kwarteng.

I com va assenyalar la setmana passada el nostre col·lega de Bloomberg Opinion, Martin Ivens, Starmer s’ha acostat més al terme mig en els últims anys després de presentar-se originalment per al lideratge laborista com a partidari de nacionalitzacions radicals de la indústria.

Està previst un altre esdeveniment clau del mercat abans que els votants britànics puguin expressar la seva opinió sobre qui ha de governar el país.

La propera decisió de política monetària del BOE es farà pública el 20 de juny; les autoritats han acordat voluntàriament cancel·lar tots els discursos i declaracions durant la campanya electoral, incloent-hi un retard en l’Informe d’Estabilitat Financera semestral que havia de presentar-se el 27 de juny.

Mentre que el mercat de futurs ara anticipa que no hi haurà retallades en les taxes d’interès després que les dades d’inflació d’abril mostrin que els preus han augmentat en la indústria de serveis i segueixen essent obstinadament alts, és una aposta segura que la política no jugarà cap paper en el que decideixin els nou membres independents del Comitè de Política Monetària el mes vinent, fent ressò de la imparcialitat mostrada pel banc amb el seu exercici nocturn de recaptació de fons durant més de tres dècades enrere.

Aquesta nota no reflecteix necessàriament l’opinió del consell editorial o de Bloomberg LP i els seus propietaris.

Llegiu més a Bloomberg.com