Estopa publicarà nou disc el 2024 i actuarà el 15 de juny a la Ciutat de les Arts per celebrar els seus 25 anys de carrera
Preferim que ens tractin amb afecte que amb respecte
El proper 15 de juny torna per presentar el seu proper disc (que es publicarà al març) i celebrar “Hem tocat a la Fonteta, la plaça de bous, la Marina l’any passat, ara a la Ciutat de les Arts, ens han dit que és un lloc molt bonic. Hem anat traçant camins, com en un videojoc”, explica David des de la furgoneta que els porta a ell i al seu germà José per entregar un premi a la cerimònia dels Guardons de la Música. Al vídeo de “El dia que tu et marxis” surten escrivint una cançó. Componen i toquen la guitarra amb la mateixa il·lusió que fa 25 anys? David: Sí, amb la mateixa il·lusió i amb la mateixa por. Perquè enfrontar-se a la pàgina en blanc i que et surti una cançó amb l’esperit que li volem donar, és molt gratificant, és l’èxit. Quin és més èxit, compondre una bona cançó o tocar davant de 20.000 persones? David: Suposo que una cosa és consequència de l’altra. Però nosaltres, el que ens omple d’orgull i satisfacció com diria el monarca, és poder seguir sent frescos i amb la ment juganera. Però també és una por, sobretot ara que farem una gira tan gran. José: Mai havíem tocat en edificis tan grans com el Metropolitano de Madrid i haver esgotat les entrades en tan poc temps. També heu superat obstàcles. David: No ens ho esperàvem, sincerament. José: Hem notat l’afecte del públic. David: Sí, perquè quan un desapareix com nosaltres, que passem llargues temporades componint, sempre tenim la sensació que algú ha ocupat el nostre lloc o el que sigui. I després, quan tornem, sempre ens sorprèn l’afecte que rebem. José: Amb cada disc sembla que se suma nova gent de l’època. I això mola molt. Amenacem amb no separar-nos.
Un disc ple de rumbes
El vídeo està ple de referències a la seva carrera: el Seat Panda, el porc de “Destrangis”, l’astronauta de “Rumba lo desconocido”. Fins i tot han recuperat a Chonchi Heredia, que els feia els cors a les seves primeres cançons. Nostàlgia? David: Ens hem posat nostàlgics, clar que sí. Recuperar a Chonchi ha estat una mica una declaració d’intencions. Serà un disc carregat de rumbes, però també hi haurà rock… José: Toquem molts estils. Fins i tot ens hem posat amb plany crooner. Heu canviat el fumador per l’assuca. David: Sí, una cançó amb assuca, un altra que olora a xurro de festa popular, hi ha una ranchera… José: Després la gent dirà que això no és una ranchera. David: Bé, hi afegim una mica de ska, que el ska ho aguanta tot. Es pot fer rumba o rock transgressor sense la consciència de classe de la cadena de producció, de la barra del bar familiar o del banc del parc? David: Quan ho fas sense consciència de classe et surt una cosa sense ànima. Normalment, quan fas les coses sense cor et sol sortir malament.
Estopa sempre ha reivindicat els seus referents: La Polla, Sabina, Los Chichos, Albert Pla… Qui els reivindicarà a ells?
David: És de llei que ho digui qui se senti influenciat. Ens agrada retre homenatge als nostres referents, perquè sense ells no estariem aquí. És tasca del referenciat queixar-se i admetre… José: Les seves fonts d’energia. David: Alguns ho fan i d’altres no, allà ells.
Som com uns cambrers 24 hores
Us sentiu més estimats o més respectats? David: Més estimats. José: No ens respecten gaire. Ens veuen pel carrer i de seguida “eh, què passa”. La gent ens tracta com si fóssim colegues seves. David: Prefereixo que em tractin amb afecte que amb respecte, la veritat. Una de les poques coses en què crec que coincideix la majoria del país és que els germans Muñoz semblen bastant majos. Quina responsabilitat… David: Sí, ja ho deia l’oncle Ben: un gran poder comporta una gran responsabilitat. Però a vegades és una responsabilitat de merda perquè no pots cagar-la. José: Bé, tampoc hem de salvar el món. Som com uns cambrers 24 hores, que han de tenir bon tracte amb el client. David: En comptes de tallat, doncs foto per aquí, foto per allà.
A vegades sentim el síndrome de l’impostor
Per què l’inspector Gadget? David: perquè feia les coses una mica de goll. S’ajupia i li passava una bala per sobre, tenia la neboda i el gos que l’ajudaven en els embolics… A vegades no ens expliquem les coses que ens passen. Vau col·locar la primera maqueta perquè una noia vostra anava a la mateixa piscina que un de l’EMI. Us referiu això? José: Sí, això va ser una casualitat històrica. David: La nostra carrera ha estat una carombole totalment meravellosa. José: Haver estat al lloc adequat i al moment just. Però això no és suficient. També cal saber fer cançons. David: Però s’han de donar molts factors. No només amb cançons se triomfa. Jo conec…
Un resum de l’activitat de la banda
Estopa, el duo de música catalana format pels germans David i José Muñoz, està de celebració. El grup, que porta 25 anys de carrera, acaba de confirmar que publicarà un nou disc el 2024 i que oferirà un concert a la Ciutat de les Arts de València el pròxim 15 de juny.
Amb més de 8 milions de discos venuts i una llarga llista de èxits, Estopa s’ha convertit en un referent de la música en català. A més, han reivindicat sempre els seus referents, com La Polla, Sabina, Los Chichos o Albert Pla.
En una recent entrevista, David i José Muñoz han parlat sobre la seva manera de fer música, el procés de compondre noves cançons i el suport incondicional dels seus fans. També han revelat que el nou disc estarà ple de rumbes, però sense deixar de banda el rock.
Amb gairebé una dècada de treballs discogràfics i multitud de concerts arreu del món, Estopa ha conquerit el cor de milers de persones amb les seves lletres divertides i el seu estil únic. Ara, amb aquest nou disc i el concert del 15 de juny, els fans estan d’enhorabona i esperant amb candeletes les noves cançons del duo català.