Com les persones, les estrelles neixen, creixen i moren. I ho fan en esdeveniments que provoquen grans explosions. Una supernova és la mort d’una estrella supergegant, mentre que una nova deixa vives les estrelles després de resplendir amb un esclat explosiu i sobtat. En general, aquests esdeveniments poden ser difícils de predir, però es coneixen almenys 10 sistemes d’enanes blanques que produeixen noves de manera periòdica, cinc d’ells a la nostra galàxia. Aquest és el cas de T Coronae Borealis (T CrB), situada a uns 3.000 anys llum de la Terra. Les seves observacions històriques indiquen que explota aproximadament cada 80 anys i aquest cicle està a punt de completar-se. Un cop passi, serà observable a simple vista en forma d’una nova estrella en el cel nocturn.
D’acord amb la NASA, és molt probable que el sistema de dues estrelles T CrB torni a generar un enorme esclat. La darrera vegada va ser el 1946 i alguns astrònoms havien apuntat que ho tornarà a fer entre febrer i setembre d’enguany. No obstant això, altres experts prefereixen no aventurar-se a donar una estimació tan tancada. Sumner Starrfield, astrònom de la Universitat d’Arizona que ha observat el comportament de la nova, explica respecte a la data de l’esdeveniment tan esperat: “Podria ser aquesta nit, aquesta tardor, o podria ser el 2025 o 2026.
No hi ha manera de determinar quan explotarà realment. Les nostres estimacions que serà aviat es basen en observacions del seu comportament just abans de la seva explosió fa 80 anys”. Javier Armentia, astrofísic i director del Planetari de Pamplona, coincideix a no apressar la previsió: “El comportament actual ens dóna pistes, però no és possible definir”.
Cada vegada que apareix una estrella nova al cel, és anomenada nova —nova, en llatí—; tot i que en realitat és un esdeveniment astronòmic que causa un esclat explosiu d’una estrella que ja estava allà. En realitat, T CrB està composta per dues estrelles: una gegant vermella i una enana blanca. La segona és un nucli estel·lar dens la gravetat de la qual atreu el gas de la gegant vermella. El gas s’acumula a la superfície de l’enana fins que aquesta explota en un esdeveniment “extremadament violent”, segons descriu Armentia. L’estrella brilla temporalment amb més intensitat, i arriba a la magnitud lluminosa que té l’estrella polar. Finalment, torna a la normalitat i el cicle es repeteix.
Veure aquesta nova és una oportunitat única a la vida. La disparitat de mida entre les dues estrelles és tan gran que a l’enana blanca li porta 227 dies orbitar la seva gegant vermella, explica Starrfield. Estan tan a prop que la matèria expulsada per la gegant vermella s’acumula a prop de la superfície de l’enana blanca. Un cop la massa, aproximadament de la mida de la Terra, s’ha acumulat a l’enana blanca —el que porta al voltant de 80 anys—, s’escalfa prou com per iniciar una reacció termonuclear descontrolada. Això provoca una gran explosió, ja que “en pocs segons la temperatura augmenta 100 a 200 milions de graus Celsius”, detalla aquest astrònom.
Una explosió estel·lar pot manifestar-se de forma molt notable a l’espai. Depenent de la magnitud i distància, l’esdeveniment pot ser observat a simple vista o utilitzant telescopis casolans. La nova de T CrB serà observable a simple vista. Si es repeteix el que va passar en la seva última explosió, estarà visible durant al voltant d’una setmana i el sistema tornarà a la tranquil·litat en un parell de mesos: “Ho estarem observant durant tota la seva evolució”, explica Starrfield.
Les noves són fenòmens rars, per la qual cosa tots dos astrònoms consideren que serà una gran oportunitat per ampliar el coneixement sobre elles. “No sabem gaire de les noves. Ara tenim dades i tecnologia més avançada que la que es tenia el 1946”, descriu Armentia. I segons Starrfield, gràcies al gran esdeveniment serà possible aprendre quant d’energia està involucrada en l’explosió, quant d’aquest material és expulsat a l’espai, quina és la composició química dels gasos i com ocorre el gran esclat.
“S’expulsa el gas en un núvol enorme? O en molts núvols més petits?”, són preguntes a les quals Starrfield busca resposta. Es mostra optimista i assegura que hi haurà més informació “que ens sorprendrà”. Gràcies a l’observació de les noves, explica Starrfield, s’han trobat indicis que part del material a partir del qual es va formar el sistema solar va poder haver-se produït en explosions de nova. “Estem bastant segurs que el liti en el sistema solar prové d’explosions de nova que van ocórrer abans de la formació del sistema solar”, explica. Les noves normals exploten “potser cada 100.000 anys”, amplia. Però les noves recurrents repeteixen els seus esclats en un període humà a causa d’una relació peculiar entre les seves dues estrelles.
És com a mínim la tercera vegada que la humanitat ha presenciat la nova de T CrB, descoberta oficialment per l’irlandès John Birmingham el 1866, i després quan va reaparèixer el 1946. Mentre s’espera que torni a fer una gran explosió, els astrònoms conviden a familiaritzar-se amb la constel·lació de la Corona Boreal, o Corona del Nord, que és un petit arc semicircular entre l’estrella Arturo —una de les més brillants i fàcils de localitzar— i la constel·lació d’Hèrcules. “Allà és on l’esclat apareixerà com una nova estrella brillant”, expliquen els especialistes de la NASA.
L’equip de Starrfield ha reservat temps en el telescopi espacial James Webb per observar l’erupció, però aquest serà només un dels molts ulls que es tornin cap a l’esclat un cop comenci. No és necessària una tecnologia tan avançada per presenciar aquest extraordinari esdeveniment un cop es produeixi. L’estrella serà visible a simple vista durant aproximadament una setmana; i amb prismàtics, durant un mes. Només cal sortir i dirigir la mirada a la constel·lació de la Corona Boreal.
Pots seguir a MATERIA a Facebook, X i Instagram, o apuntar-te aquí per rebre la nostra newsletter setmanal.