15 anys sota el focus de la justícia frenant un desig de tornar a la política que ja no ha de dissimular. Francisco Camps va conèixer l’absolució en l’última causa del anomenat Cas Grtel oberta a l’Audiència Nacional i va rebre la trucada del president del Partit Popular, Alberto Nez Feijo, i el missatge del president de la Generalitat, Carlos Mazn, per veure’s. Va ser molt franc sobre el que espera: “Tinc ganes de tornar a la política en primera línia”.
A les seves paraules les acompanyava un vídeo en el qual, sota la imatge de la Senyera, es podia llegir Gràcies per la confiança, seguides del record dels grans èxits que va viure com a president de la Generalitat Valenciana, des dels mítings multitudinaris a la plaça de bous de València, els encontres amb el magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, la Copa Amèrica o els grans premis de la Fórmula 1, més enllà de la inauguració del nou Hospital La Fe o el Palau de Les Arts. En el dia de la “gran reparació”, com ell mateix la va definir, va voler envoltar-se de l’hegemonia que s’ha posat en qüestió en els últims deu anys segons la seva opinió, de manera injusta i per raons polítiques.
Camps va desvetllar la conversa amb Feijo, però no va avançar sobre el seu futur. “Estar en política em il·lusiona més que mai, però faré el que decideixi el meu partit. La reparació real és la que m’han fet els tres magistrats que han dit que sóc un senyor honorable. La gran i definitiva reparació és aquesta de l’Audiència Nacional. Però, com mai vaig deixar la política, encara sense càrrec, segueixo sent polític”, va aclari.
La seva conversa amb Carlos Mazn la va ubicar abans de la conclusió d’aquest procés que ha durat set mesos. “Li vaig dir que no volia entremetre al partit, perquè per davant hi ha sempre les sigles, que porto 42 anys com a militant i aquest és el meu partit”, va afegir.
Sense descartar poder aspirar a un càrrec de gestió -i va recordar els seus “cursus honorum”, la seva carrera política, en el municipalisme, la Generalitat, el Congrés i el Govern d’Espanya, es va mostrar també disposat a sotmetre’s “a l’escrutini de les urnes”. “Em encantaria, perquè és el que he fet des de 1991. Al País Basc, la suma de tots els partits no ha aconseguit l’1,2 milions de vots que vaig aconseguir jo el 2011. M’agrada viure en l’escrutini permanent de les urnes, del meu partit, de l’oposició i dels ciutadans”, va assegurar.
Camps no es va presentar com una víctima, tot i assegurar que ha estat una “prova personal molt dura”, sinó que va destacar el seu valor. “S’avecina una tempesta tremenda, però la prova, judicial i personal, ha estat superada. No he anat plorant pels racons, ni demanant amnisties o indults. No m’he amagat de la justícia. No vull que això li passi a ningú, encara que crec que he demostrat ser valent per defensar-me”, va assegurar.
Això sí, l’ex president, que va portar a la Comissió Europea una proposta de revisió de la Llei d’Enjudiciament Criminal per protegir la presumpció d’innocència, creu que el cost és excessiu. “Vaig dimitir per protegir la Presidència de la Generalitat i el meu partit. No era una necessitat, però algú va decidir obrir un judici pel hipotètic regal de quatre vestits i vaig decidir treure’m l’ornament de la presidència i ser un ciutadà més. Però he estat 12 anys apartat de la meva passió, la política, i he vist el meu nom tacat quan no va passar absolutament res. No devia res a ningú, ningú em devia res”, va explicar.
“Això no li pot passar a cap espanyol. No vull que li passi a ningú i és innecessari que això passi. No pot ser el final d’una carrera política”, reflexionava l’ex president, des de fa tres anys integrat en el bufet que dirigeix el seu advocat, Pablo Delgado.
Camps, junto a su abogado, Pablo Delgado.
No se sent víctima del lawfare, “perquè sempre he confiat en la democràcia i en l’estat de dret”, però aconsella a qui es sent en aquesta situació, com pot ser l’esposa de Pedro Sánchez, “que doni explicacions des del minut 1”.
“A la vida cal tenir valentia per suportar qualsevol cosa. Fa quinze anys que vaig ser imputat, quinze anys investigat o processat en deu causes, més de 100 persones de la justícia han llegit els escrits del meu advocat, a 400 persones se’ls ha preguntat sobre el meu comportament com a president”, va relatar. “He sofert escraches reiterats a la porta de casa meva i a la porta del TSJ durant el judici dels vestits; he hagut d’amagar-me en una sagristia per insults i defensat la meva tesi a la Universitat Miguel Hernández d’Elx abocat per una persona que després va ser consellera de Ximo Puig”, va afegir.
Però davant d’aquest “cas únic internacional després de les deu absolucions”, com ho va definir el seu advocat, Camps es sent lliure, es va recordar de companys com Rita Barber i reclama un lloc a la política.
La desena de causes
Aquesta última causa el va asseure al banc dels acusats per presumptes irregularitats en l’adjudicació a Orange Market d’un contracte menor per a l’edició de Fitur de l’any 2009 i la Fiscalia sol·licita dos anys i mig de presó. És l’únic juntament amb la que va provocar la seva caiguda que l’ha portat com a acusat davant d’un jutge.
Aquella primera va ser el 2009, quan va ser acusat d’un delicte de “cohecho impropio” per haver acceptat uns vestits presumptament regalats per la trama Grtel. Al gener de 2012, un jurat popular el va absoldir al no quedar provat ni qui va pagar les peces ni que existís una relació directa entre els suposats regals i l’adjudicació de contractes a les empreses de Correa per part de la Generalitat Valenciana.
Després de la ‘causa dels vestits’, va arribar la petició d’Anticorrupció que fos imputat per malversació, prevaricació, frau i tràfic d’influències en el Cas Nos per la seva intervenció en les negociacions amb l’institut d’Iaki Urdangarin per organitzar l’esdeveniment Valencia Summit i els Jocs Europeus. El jutge José Castro va remetre la petició al TSJ valencià, que el va tornar a Palma al no trobar indicis de delicte en Camps ni tampoc en Rita Barber.
Va tornar al jutjat per la presumpta finançament irregular del PP valencià entre 2007 i 2011, però mai va ser acusat perquè el presumpte delicte, que els magistrats no van veure, hauria prescrit.
També es va vincular el nom de l’ex president valencià al procés que es va seguir el 2014 contra l’arquitecte Santiago Calatrava per suposades irregularitats en relació amb el projecte de construcció del Centre de Convencions de Castelló. El propi Calatrava va assenyalar a Camps com l’home que li va demanar un “edifici icònic” per a la ciutat amb un cost de 180 milions d’euros. La causa va ser arxivada “al no existir proves de suposats delictes, només indicis”.
Després van arribar les causes derivades de la celebració dels Grans Premis de Fórmula 1 i ambdues van acabar arxivades. La primera, pels contractes per a la construcció del circuit urbà, en la qual va comptar amb el suport de la Fiscalia, que no considerava acreditades la malversació ni la prevaricació. La segona, per la decisió del Govern valencià de substituir Bancaja com a avalista de Valmor i la seva posterior venda per un euro, també va acabar en un calaix.
En arxiu van acabar també les dues causes relacionades amb la visita del Papa Benet XVI a València, una per la seva presumpta relació amb els contractes per preparar la visita de la Fundació V Trobada, de la qual era president d’honor, i l’altra es va originar de la seva compareixença com a testimoni. La Fiscalia va demanar que es deduís “fals testimoni” del seu relat, petició que va acabar en arxiu. En la primera, l’Audiència de València va considerar que no hi havia “element algun que permeti sostindre” les acusacions contra l’ex president.
De l’última que l’ha assegut al banc dels acusats i ha acabat absolt n’ha nascut una altra, per fals testimoni al trucar mentider a Francisco Correa, que també ha estat arxivada.
Camps ha sortit net d’acusacions de les quals han sortit condemnades més de 50 persones del seu entorn, algunes d’elles per confessar els delictes que se’ls imputaven i fins i tot per assenyalar-lo. A totes elles no els ha dit res.
Llegir la notícia de referència
-
-
-
-
-
-
-