A Drake Bell li resulta “difícil” pensar que el seu fill es converteixi en actor.
El intèrpret, de 37 anys, va ser una estrella adolescent de Nickelodeon a principis de la dècada de 2000 i recentment va revelar que va ser víctima del coach dialectal, Brian Peck, mentre protagonitzava ‘The Amanda Show’, durant una intervenció a la docuserie ‘Quiet On Set: The Dark Side Of Kids TV’.
Ara, l’ex estrella de ‘Drake y Josh’ va admitir que no desitja que el seu fill Wyatt, de dos anys, -que té amb la seva ex esposa Janet Von Schmeling- es converteixi en actor a causa del seu propi trauma, però també és conscient que l’actuació ha estat una passió natural per a ell des de que té memòria.
Durant una entrevista amb Access Hollywood, l’actor va indicar: “És una pregunta difícil. Perquè sabent el que sé de la indústria i tenint l’experiència que he tingut, és difícil perquè és tot el que he conegut. I és tot el que sempre he volgut fer. Volia ser artista des de que tinc ús de raó. Veia a Lucille Ball, als germans Marx, a Costello, a Elvis, als Beatles, i això és el que volia fer. I per això és difícil dir, ‘Ah, bé, hi ha alguns perills en això’ perquè és el que vaig experimentar, però entenc que no és singular a Hollywood. Succeeix a l’escola, en els esports, en tot, així que cal ser prudent, estar en guàrdia i ser molt protector, massa protector”.
El 2004, Peck es va declarar innocent d’un càrrec de còpula oral amb un menor de 16 anys, així com d’un càrrec de realitzar un acte lasciu amb un nen de 14 o 15 anys. Bell era el demandant, però la seva identitat com a víctima no es va fer pública en aquell moment. El coach dialectal va passar 16 mesos a la presó i va ser obligat a registrar-se com a delicte sexual.
D’altra banda, Drake va admitir que mai voldria treure-li al seu fill la seva “passió”, sigui quina sigui.
Va dir: “Però odiaria que el meu fill s’apropés a mi i em digués: ‘Això és el que vull fer. M’apassiona’. I [treure-li] això. Això… és difícil. Saps, molta gent diu, ‘Per descomptat. Mai deixaria que els meus fills facin això’. Bé, és com dir-li al teu fill: ‘No, no pots ser un jugador de beisbol. No pots fer-ho. Ni se t’acudeixi. Perquè no et portaré a beisbol’. I si els apassiona el beisbol? Sí, això és difícil”.