L’encontre entre Laporta i Puigdemont
L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, juga avui a Perpinyà, el país on resideix com a exiliat des de fa ja més de sis anys. L’expresident de la Generalitat està convidat al partit que es juga a Perpinyà. Era, doncs, el lloc i el moment idonis perquè es produís la foto entre Laporta i Puigdemont, dos presidents i dos amics. No obstant això, l’agenda professional de l’eurodiputat fa que tingui sessió plenària a Estrasburg i, per consequent, el trobament se l’ha de perdre. Les fotografies entre Laporta i Puigdemont, més enllà de compartir arròs i guitarra a les festes estivals de Perpinyà, sempre han tingut la seva història. L’última, la va publicar el mateix Laporta el 1 de març de 2020 a Twitter. Només feia 15 dies que s’enlairava com a President, en plena crisi institucional, després que la cadena SER revelés el cas de presumpta difamació de l’oposició i dels jugadors a través de les xarxes socials. Aleshores, el 29 de febrer de 2020, per primera vegada des de la seva marxa, Puigdemont feia un acte a Catalunya, a Perpinyà. Milers de catalans es desplaçaren fins a la Catalunya Nord per donar-li suport en aquest multitudinari acte. Hi era també Laporta, a títol personal, amb la bandera estelada penjada al coll, per abraçar-se a Puigdemont. “Content, emocionat i feliç de veure’t posant peus a terra catalana, President!”, deia amb una col·lecció d’hashtags que anaven des del #NoSurrender fins al #Freetodom. I, després, cadascú a casa seva. Això sí, el govern de la Generalitat, amb Gerard Figueras al capdavant de la Secretaria General de l’Esport, va posar tota mena d’impediments per canviar la data de la moció de censura, malgrat les mesures de confinament. Va ser el fet determinant per aconseguir la dimissió de Bartomeu. Llavors, just un any després del trobament de Perpinyà, en plena campanya per les eleccions al Barça, alguns culers i figures destacades eren convidats a la Generalitat on, per pantalla, contactaven amb Puigdemont. L’independentisme organitzat va aconseguir no poques signatures, primer per a la moció de censura, després per a la candidatura de Laporta. Des de Perpinyà van fer els deures i van influir en el retorn de Laporta al Barça i en la victòria sobre Bartomeu.
El segon mandat de Laporta
No obstant això, alguna cosa ha passat després. Els mateixos treballadors del Club comenten un fet constatable: políticament, el segon mandat de Laporta és d’un perfil molt més baix que el primer. El “procés” no només ha quedat aparcat a Catalunya sinó que el Barça actual no es mulla, com abans, sobre totes les qüestions candents relatives a l’independentisme. Alguna cosa o algú, més enllà del seu excuñat, ha aturat Laporta en la seva vehemència pública sobre els anhels sobiranistes. Qui l’ha avisat, subtilment, perquè es quedi tranquil? Per tot això, davant tanta tibantor sobrevinguda, era important mostrar la foto del President del Barça abraçant a Puigdemont, per dissipar rumors, just quan el Congrés dels diputats comença a debatre sobre l’amnistia que pot portar l’exalcalde de Girona a veure els últims partits de la temporada a Barcelona.
L’equip en construcció
Al final del partit, i als micròfons de Movistar+, Laporta va repetir una idea que no és nova. “Aquest és un Barça en construcció”. I va afegir que moltes vegades se l’ha criticat per aquesta afirmació. I, efectivament, de nou li han caigut safata. Però la realitat és que sí, aquest és un equip que juga sense un migcampista de tanta personalitat durant 15 anys com Xavi Hernández, que s’ha quedat sense el seu gran central que va ser Gerard Piqué, que ha deixat un buit al costat esquerre i que el Club es juga amb Ansu Fati (21), Pedri (19), Ronald Araújo (16), Óscar Mingueza (20), Ilaix Moriba (20). Ni Riqui Puig ni Alex Collado ni Konrad de la Fuente, a aquestes edats, tenien tants minuts al primer equip. Ni amb Frank Rijkaard, ni amb Pep Guardiola, ni amb Luis Enrique. És una brutal inversió de futur amb urgències de present, havent guanyat ja una Copa del Rei. A cada partit ho donen tot, han millorat individualment des del seu debut però, com diu l’entrenador, són dos passos endavant i un cap enrere. L’error és haver d’establir la maneta de l’equip a jugadors veteraníssims que, tot i que volen, a vegades ja no poden. Cracks mundials que han guanyat la Champions League al Barcelona o al Bayern Munic i que van pensar en el Barça com un refugi còmode i daurat. L’equilibri entre la inexperiència i la fredor professional és el que li està costant punts a un equip que va guanyar la passada Lliga amb tant d’avantatge que va pensar que tot seria coser i cantar.
Els gestos de desaprovació de Messi
De nou s’ha fet viral, per demèrits propis, els gestos de desaprovació de Lionel Messi cap a Antoine Griezmann. És cert que el brasiler va executar un lliure directe que era ideal per a un xutador dretà, però de nou els aldarulls públics del polonès denoten un menyspreu als companys que dóna carnassa als reportatges que busquen sempre baralles al Barcelona. Ja va passar altres vegades amb el mateix protagonista i, pitjor encara, amb Luis Suárez. Per cert, l’extrem de 16 anys va posar-li un centre de rosca perfecte, al minut 94, perquè marqués a plaer el 3-3. I va rematar amb l’espatlla, com ja havia fet una setmana abans davant el Sevilla. Pel que fa a faltes es refereix, en la seva temporada i mitja al Barça, n’ha executat 8, sense cap èxit. 5 han acabat a la barrera, 2 han acabat fora i, davant el Càdiz, l’estoneta va explotar contra el pal. El porter, per ara, no ha hagut de intervenir. Pel que fa a Griezmann, pitjor encara. 0 gols de 15 intents. És a dir, res de res. I l’altre, el doble, res de res. Potser qui s’ha de queixar és el soci. En els entrenaments diuen que qui més les clava és Messi. Davant el Càdiz, el van allunyar de la zona de llançament tot i ser el primer a voler plantar la pilota.
El Barça de Koeman
Com es pot comparar el Barcelona de Ronald Koeman amb el Leicester City de Claudio Ranieri? L’equip de Koeman mai ha jugat un futbol tan atractiu com ho fa el conjunt de Ranieri. El Leicester City mai va marcar 4 gols fora de casa… El Barcelona, en la primera volta, ja ho ha fet en 4 ocasions lluny de Barcelona. Hi va haver vídeo de Messi baixant als vestuaris del Càdiz després del 1-0 davant el Càdiz. No hi va haver vídeo de Koeman als vestuaris, amb Griezmann, després del 2-4 del Sevilla. No era més necessària que mai l’alletament a l’esquena? A més de pujar a Messi, el Barcelona ha decidit muntar un espectacle prèvi al partit amb un DJ a la gespa i una actuació musical dels Javis al descans. No cal. Volem més futbol i menys música. Estalvieu-vos aquestes despeses. Si no s’hagués embolicat amb el baló als peus, sol davant el porter, en la primera i la segona part… Si hagués rematat bé el capçal del minut 94… On quedarien tots aquests elogis per a Messi? © Mundo Deportivo. Tots els drets reservats.