Les velles van ser fonamentals per impulsar les embarcacions de les civilitzacions antigues. És probable que juguin un paper similar en el futur dels viatges espacials. Els sistemes de propulsió de darrera generació no aprofiten el vent, sinó els fotons que arriben des del Sol. Tot i que aquesta tecnologia sembla extreta de la ciència ficció, ja és una realitat. Recentment es va desplegar amb èxit la primera vela espacial de la història, gràcies a la col·laboració entre la NASA i l’empresa RocketLab.
Qualsevol gran viatge té etapes de prova en la seva història. La primera vela solar implementada impulsarà un satèl·lit petit a aproximadament 965 quilòmetres d’altura, en l’òrbita baixa de la Terra. Per posar-ho en context, l’Estació Espacial Internacional opera a 400 quilòmetres de la superfície terrestre. El propòsit principal d’aquesta vela solar és recopilar dades fonamentals de vol mitjançant la propulsió de la llum, amb vistes a futures aplicacions.
La sonda Parker va aconseguir per primera vegada una imatge visible de les inestabilitats ‘Kelvin-Helmholtz’, una mena de turbulència en el vent solar.
El funcionament de la vela solar es basa en la pressió de la llum. El seu mecanisme segueix un principi similar al d’una vela en un vaixell. La superfície reflectant del satèl·lit permet el rebot dels fotons, la qual cosa, al seu torn, provoca la empenta de l’instrument i el seu corresponent maneig a l’espai.
Un cop a l’espai, el satèl·lit va desplegar una estructura espacial de 80 metres quadrats (nou metres per costat) mitjançant uns braços mecànics, durant 25 minuts. D’acord amb la NASA, la primera vela solar serà visible des de la superfície de la Terra ja que arribarà a un resplandor similar al de Sirio, l’estrella més destacada en el firmament.
\”El Sol seguirà cremant durant milers de milions d’anys, per la qual cosa tenim una font il·limitada de propulsió. En lloc de llançar enormes dipòsits de combustible per a futures missions, podem llançar veles més grans que utilitzin combustible ja disponible. Anem a demostrar un sistema que utilitza aquest abundant recurs per donar els següents passos gegants en exploració i ciència\”, va mencionar Alan Rhodes, enginyer de sistemes, líder del Centre de Recerca Ames de la NASA.
Llançament exitós de la vela solar
El 24 d’abril la NASA i RocketLab van llançar amb èxit la càrrega a l’espai a 1.000 quilòmetres. La missió consisteix en una sèrie de maniobres per demostrar l’ascens i descens de l’òrbita, utilitzant únicament la pressió de la llum solar que actua sobre la vela. Durant la seva estada en l’òrbita baixa, es monitoritzarà l’ascens i descens de la regió utilitzant la pressió de la llum solar que arriba a la gran vela. El llançament es va retransmetre en temps real i es pot veure a través de la pàgina oficial de RocketLab o en els canals oficials de l’Agència Espacial dels Estats Units.
Tant els materials de la vela com el mecanisme que permet el seu desplegament a l’espai són motiu d’orgull per a la ciència. El compost reflectant és només un polímer resistents als canvis radicals de temperatura a l’espai. Els ‘braços’ que serveixen com a suport i s’extenen per una diagonal de nou metres capen a la palma d’una mà. Amb els materials actuals, la NASA estima que podrien arribar a un màxim de desplegament de 500 metres quadrats. Si tot succeeix segons l’esperat, algun dia no gaire llunyà hi haurà veles solars de 2.000 metres quadrats.