Aprovechemos la visita de Daniel Benmergui a Málaga per donar una ponència a la primera edició de Guadalindie per xerrar amb ell sobre diversos temes. En la primera publicació a partir d’aquesta entrevista ens centrem en diferents aspectes relacionats amb el llançament de Storyteller l’any passat i en aquesta ocasió posem el focus en la indústria de videojocs a Argentina. Podeu escoltar la conversa completa al nostre Patreon.
Daniel Benmergui destaca el paper de l’EVA, l’Exposició de Videojocs Argentina, un esdeveniment al qual després de la pandèmia va deixar d’assistir fins a l’edició de l’octubre passat de 2023.
A Benmergui li va cridar l’atenció la immensa quantitat de jocs, però també “la millor producció de base” amb la qual comptaven molts estudis petits, equips de diversa índole que tenen un punt de partida més avançat que el que era habitual fa un lustre.
A més de la proliferació d’un teixit d’estudis petits locals, Benmergui subratlla que a Argentina hi ha un parell d'”estudis grans, amb trajectòria”. Un d’ells és Nimble Giant Entertainment, el darrer joc publicat fou Star Trek: Infinite, editat per Paradox Interactive. Nimble Giant forma part de l’anticament conegut com a Embracer Group, que en el seu dia va comprar 4A Games, els encarregats de la sèrie de jocs Metro.
Després de la divisió en tres de l’Embracer Group, la IP de Metro es troba sota Middle-earth Enterprises & Friends, ja que els estudis com 4A Games, 3DRealms o els argentins Nimble Giant formen part de Saber Interactive, que estan fent “una versió multijugador de Metro”, segons Benmergui.
Una prova de les “coses grans” que estan passant a la indústria de videojocs argentina, a més del notable creixement d’estudis més petits. El mig termini del sector és difícil de preveure, sobretot perquè encara “no coneixem l’efecte que tindrà en l’ecosistema financer” l’arribada de Milei i que s’hagi duplicat el preu a pagar per les necessitats bàsiques a Argentina.
Daniel Benmergui destaca que a Argentina sempre ha hagut “molt talent”, però que abans això anava de la mà d’uns “baixos costos” que han desaparegut. El principal problema sembla ser justament aquest, que el que antigament resultava barat ara ha vist el seu preu duplicat, per la qual cosa ja no es troba talent barat. De totes maneres, haurem d’esperar per saber com es desenvolupa la indústria argentina en aquest sentit.
-
-
-
-
-
-
-