La il·lusió va durar 45 minuts
Mèxic guanyava per 2-0 i va sucumbir per 2-3 davant Colòmbia, que en la segona part va canviar la història.
Contrasts totals
Una primera part de festa mexicana al camp i compartida per les dues aficions a la graderia. Però, cal destacar que Colòmbia, quan va despertar, quan va voler, va acabar omplint de festa colombiana la graderia i de dol mexicà el camp i les grades.
Un amistós amb versions diferents
Certament, és un amistós, en dates incòmodes, i davant d’un adversari que venia de guanyar a Veneçuela amb un autogol, i sense un entrenament seriós prèvia al partit, potser vídeos i xerrades, molta xerrada inductiva, però en la primera part, la versió de Mèxic va resultar agradable.
Tractament fàcil amb el baló
Lleugeresa i llibertat que es va potenciar amb la solidaritat dels jugadors que, almenys, van creure el discurs que encara no hi ha samarretes assignades per a la Final Four i la Copa Amèrica.
El Tri pren avantatge
Per entusiasme i astúcia, Omar Govea roba la pilota en la sortida de Colòmbia i la dóna a Memo Martínez, qui amb sang freda amenaça, però cedeix a la dreta, on arriba Govea per vèncer l’estirada d’Ospina. 1-0. Debut i gol.
El 2-0 va ferir Colòmbia
Va treure l’experiència, ofici i qualitat dels seus jugadors. Va començar a acorralar Mèxic i, principalment, a entrar amb més força. El partit es va desequilibrar, obligant Mèxic a intentar organitzar un cop de frusta.
La remuntada de Colòmbia
L’etern deutor amb el , topa un xut des de 30 metres, amb bot complicat, que s’alça sobre Toño Rodríguez. 2-2 al minut 68. Mèxic va cedir, desorganitzar-se, perdre els duels individuals, les marques i va caure en el desordre. Colòmbia ja dominava al camp i aprofita als 92 minuts, amb una jugada vertiginosa que inicia Roger Martínez en fora de joc, i el seu centre passat, gairebé per abandonar el camp, és rescatat per i rematat implacablement per . 2-3.
-
-
-
-
-
-
-