En Internet, si escrius la paraula ‘microbiota, trobaràs molts estudis científics recents que vinculen els milions de microorganismes que habiten als nostres intestins -i diferents orificis del cos- amb la lluita contra el càncer, l’alzheimer, el parkinson o la diabetis. Les bacteris, virus o fongs que viuen al cos humà han passat de ser considerats els dolents de la pel·lícula a convertir-se en una de les grans esperances de la medicina, perquè podrien estar relacionats amb el 95% de les patologies. De fet, els gastroenteròlegs denominen a la microbiota el ‘nou òrgan’.
Els estudis recents relacionen la microbiota, “el nou òrgan” segons els gastroenteròlegs, amb la lluita contra el càncer, l’alzheimer, el parkinson o la diabetis
L’interès recent en aquest àmbit i l’explosió d’estudis que busquen fer un mapa complet dels microorganismes que nidifiquen al nostre interior, les seves funcions i la seva relació amb les malalties es deu a que la revolució tecnològica està permetent “conèixer en més profunditat l’univers microbia i veure on abans no es podia”. I, al seu torn, aquesta nova capacitat està permetent descobrir “la importància” de la microbiota -abans anomenada flora– en la salut i la seva participació en multitud de processos, segons explica Miodrag Borges, creador del portal ‘microbitadesdecero‘.
De 2.000 estudis en 2012 a 21.600 en 2023
Si en 2012 apenes es van publicar 2.000 estudis en aquest camp, en 2023 s’han publicat 21.600 investigacions però la ciència encara està “en la punta de l’iceberg” perquè “allò que no es sap sobre la microbiota és superior al que es sap”, segons alerta Andreu Prados, farmacèutic i dietista.
Els esforços per conèixer tots aquests milions de ‘briquitos’ bons són comparables amb la ingent inversió que la ciència està realitzant per aturar l’envelliment
Els esforços per conèixer tots aquests milions de ‘briquitos’ bons, el seu equilibri i el seu vincle amb les malalties és comparable amb la ingent inversió que la ciència està realitzant per aturar l’envelliment, la anomenada indústria de la longevitat.
Les funcions
Però la tasca és complicada i ingent. D’entrada, no es sap amb exactitud el total d’espècies que habiten en simbiosi amb el cos humà, però es calcula que hi ha uns 100 bilions de microorganismes, la majoria d’ells bacteris. Això implica que hi ha tantes cèl·lules com microorganismes en el nostre interior. La majoria resideixen en el tracte gastrointestinal, però també hi ha a la pell, la cavitat oral i nasofaríngea, en el tracte genitourinari, en la llet materna i en el tracte respiratori.
La seva relació amb les malalties més enllà de l’aparell digestiu té a veure, entre altres coses, amb què ajuden al sistema immunitari a reconèixer els patògens perjudicials
La majoria d’aquests microorganismes són beneficiosos i, en concret, els que nidifiquen a l’intestí ajuden a fer la digestió i a metabolitzar alguns nutrients, com la fibra, que no es pot digerir i hi ha bacteris involucrats en la síntesi de algunes vitamines. I la seva relació amb les malalties més enllà de l’aparell digestiu té a veure, entre altres coses, amb què ajuden al sistema immunitari a reconèixer els patògens perjudicials i actuen com barrera contra ells.
A més, es connecten amb el cervell a través del anomenat nervi vag, que arriba fins a la panxa i regula funcions involuntàries del cos com la freqüència cardíaca, la respiració o l’estrès. Abans es deia que podien regular l’intestí, ara es sap que poden intervenir en múltiples funcions de l’organisme i participen en la síntesi de moltes substàncies necessàries.
Alteracions
El problema és quan aquesta microbiota es altera i desequilibra, alguna cosa que succeeix cada vegada amb més freqüència a causa de la dieta insana, el sedentarisme, la manca de son, l’estrès o els medicaments.
Hi ha possibilitat que la microbiota estigui relacionada amb el 95% de les patologies, però no sabem si són la causa o la conseqüència
Aquestes alteracions es vinculen als problemes de salut tot i que encara es desconeix si les malalties alteren la microbiota o viceversa, el seu desequilibri o modificació és la que produeix la malaltia. “Hi ha possibilitat que la microbiota estigui relacionada amb el 95% de les patologies, però no sabem si són la causa o la conseqüència”, apunta Javier Santos, cap clínic de gastroenterologia del Vall d’Hebron i membre de CIBERehd.
Avenços
En aquest mar d’incertesa, desenes d’evidències ja s’han obert camí. Per exemple, s’ha descobert un grup de bacteris relacionades amb l’aparició de parkinson. Un altre conjunt intervé en la diabetis o el pes corporal. I, pel que fa al càncer de colon, hi ha avenços esperançadors al voltant de la possibilitat que determinats microbis serveixin per predir el risc millor i de manera més primerenca que el cribratge que s’utilitza en l’actualitat, la sang a les femtes. Per mencionar només uns exemples.