Què depara el futur per a la renda variable japonesa després del seu màxim històric?

És la pregunta que es fan els inversors, temorosos que un ien dèbil posi fi a l’impuls positiu de les accions i per a la qual els estrategues de BlackRock llancen alguna pista.

“El repunt és un senyal que la confiança dels inversors està millorant. I un ien més dèbil no canvia les raons darrere de la nostra postura positiva. Seguim sovrepesant les accions japoneses en un horitzó tàctic de sis a dotze mesos”, comenten.

De fet, han estat diversos els factors que han contribuït a la recent fortalesa de la borsa japonesa, entre ells l’augment dels beneficis i la millora dels fonamentals empresarials.

“En general, els beneficis de les empreses japoneses han anat en la direcció correcta, i en l’última temporada de resultats trimestrals s’han produït nombroses revisions positives de les previsions de beneficis. En conjunt, això ha significat que els beneficis també han assolit màxims històrics i es preveu que això continuï en els pròxims anys”, explica Masaki Taketsume, gestor de fons de renda variable japonesa de Schroders.

Els resultats de les empreses nacionals han estat excepcionals, i moltes d’elles han mostrat una forta demanda i signes d’haver recuperat el poder de fixació de preus per primera vegada en dècades.

Si a això s’afegeix la millora del poder adquisitiu dels consumidors gràcies als increments salarials, “s’espera que els beneficis empresarials creixin a bon ritme”, matitzen des de Schroders.

A més, i gràcies als esforços de la Borsa de Tòquio, s’han seguit implementant reformes en l’àmbit de la governança empresarial, que estan suscitant un creixent interès en la comunitat inversora mundial, després d’un llarg període d’apatia exterior cap a la renda variable japonesa.

“S’estan arrelant reformes corporatives favorables als accionistes, i les iniciatives governamentals per encoratjar més estalviadors nacionals a invertir podrien impulsar els fluxos cap a les accions japoneses. També veiem megaforces (grans canvis estructurals que impulsen els retornaments) que creen oportunitats a llarg termini a Japó. Per exemple, la població porta molts anys envellint. Això ha impulsat els esforços per adoptar l’automatització i augmentar la productivitat“, indiquen a BlackRock.

Les recompreses d’accions, en particular, han seguit augmentant a mesura que el mercat ha pujat i esperem que això continuï a mesura que més empreses es vegin obligades a millorar les seves rendibilitats i fer front a la seva persistent infravaloració”, assenyala Taketsume.

Llavors, enmig d’aquest escenari, ¿haurien de recollir beneficis els inversors?

“Potser hi hagi motius per a la cautela a curt termini, donada la velocitat i la naturalesa de la recent repuntada. Els valors de gran capitalització, que gaudeixen d’àmplia liquiditat, han seguit obtenint millors resultats. Com a resultat, les valoracions de moltes grans empreses, especialment les de l’índex Nikkei 225, s’han ampliat una mica. Esperem que el lideratge del mercat japonès es desplaci cap a les empreses mitjanes i petites“, responen des de Schroders.

RAONS PER SER POSITIUS A LARG TERMINI

Malgrat aquestes vulnerabilitats a curt termini, els experts destaquen diverses raons per creure que es pot haver entrat en un periode de rendibilitat superior sostenida a llarg termini del mercat borsari japonès.

“Japó ofereix una de les oportunitats més atractives del món, si no la més atractiva. Això es deu a la solidesa dels fonamentals empresarials, la presència d’una inflació positiva i la recuperació de la capacitat de fixació de preus de moltes empreses japoneses”, subratlla Taketsume.

Mentrestant, és probable que les reformes de la governança empresarial segueixin sent un motor estructural, amb inversors, empreses i reguladors “treballant junts” per elevar els nivells de governança, millorar els beneficis i reforçar les perspectives de creixement.

A més, s’ha produït una afluència de petits inversors japonesos al mercat en el marc del renovat pla d’exempció fiscal conegut com a NISA (Compte d’Estalvi Individual Nipó) per a inversors particulars.

“La combinació d’aquests factors ha renovat l’interès dels inversors internacionals per les accions japoneses. Aquesta demanda hauria de seguir creixent a mesura que es comprengui millor la positiva història nacional. La valoració global del mercat sembla raonable, però amaga una considerable divergència entre les grans empreses, que han assolit un preu relativament alt, i les petites, on les valoracions són, en general, molt més atractives”, remarquen a Schroders.

PROTEGER L’IEN

El passat mes de març, el Banc de Japó (BoJ) va aprovar la seva primera pujada de tipus d’interès en 17 anys, per situar-los entre 0 i 10 punts bàsics, marcant així el final de l’última política de tipus d’interès negatius que quedava a tot el món.

Malgrat la importància de la mesura, els mercats financers no van mostrar una reacció especialment acusada. El rendiment de l’obligació pública japonesa a deu anys es va mantenir pràcticament sense canvis, tot i que l’ien es va depreciar encara més.

“L’enfebliment registrat per l’ien després de la mesura adoptada pel Banc de Japó és un senyal que la institució continua estant darrere de la resta dels bancs centrals pel que fa a l’enduriment de la seva política monetària”, afirmen a Capital Group.

En aquest sentit, des de la firma creuen que el BoJ s’enfronta a un difícil equilibri. D’una banda, desitja evitar la inestabilitat dels mercats financers i, de l’altra, necessita realitzar canvis en la seva política després d’assolir el seu objectiu d’inflació.

“En l’actualitat, l’entitat dóna prioritat a l’estabilitat dels mercats financers. No obstant això, el manteniment de l’expansió quantitativa i la manca de claredat sobre la funció de reacció del banc central podrien impedir que els mercats intentin impulsar cap amunt els rendiments dels bons. En aquest cas, no hi ha molts motius perquè l’ien pugi“, afegeixen a la gestora.

De la mateixa manera, l’ien també podria veure’s afectat per factors externs, ja que l’augment del diferencial de rendiment entre Japó i els Estats Units ha estat una de les variables que més ha contribuït a la feblesa de la divisa.

Per tant, “si la Reserva Federal comença a retallar els tipus d’interès abans del previst, l’ien podria enfortir-se. Així succeiria si els Estats Units entrarien en recessió, la qual cosa podria provocar una repatriació de fons cap a l’ien i exerciria una important pressió baixista sobre la divisa”, conclouen a Capital Group.