TEMA: Loteria de Nadal: més que un sorteig
Si hi ha alguna cosa que no pateix amb els avatars polítics és la Loteria de Nadal. Podem discutir fins a la sacietat sobre el model de societat que volem, fer escraches contínus o fins i tot fer vudú a alguns polítics, però que els dècims de Nadal no ens els toqui ningú.
És curiosa la idiosincràsia dun poble i com pot arribar a calar en ell un joc el format del qual és únic a nivell mundial. En altres països bàsicament es juga a formats com la loteria primitiva. Un autèntic exemple per a aquells que es diuen a si mateixos influencers i que duren poc com les fulles a la tardor.
La importància del joc
El fet que Hisenda semporti el 30% del recaptat en origen, més el 20% dels premis que excedeixin els 40.000 euros, no afecta en absolut la voluntat de jugar. Com deia Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units, la loteria és un impost voluntari pagat per gent que no sap matemàtiques. I tot això malgrat que no serveixi de res passar els dècims pel mantell de la Verge de la teva terra, com fan alguns.
Quan ens aturem a pensar en el que esperem guanyar en aquest curiós joc novecentista, veiem que només tenim un 5% de probabilitats de guanyar alguna cosa i un 10% addicional de recuperar el jugat amb el denominat reintegrament. I no parlem de guanyar el gordo. De res serveix que es justifiqui que la Loteria del Nen és molt millor que la de Nadal, amb una probabilitat superior de guanyar alguna cosa i amb tres reintegraments. La gent segueix jugant a la Loteria de Nadal, imbuida per un esperit nadalenc que ens transforma espiritualment i monetàriament.
La tradició continua
Així que, al final, i per a regocijo de la ministra dHisenda, tots acabem portant un rosari de números al sorteig del dia 22 de desembre, i després ens lamentarem quan només ens hagin tocat uns quants reintegraments o una pedra. Però, si bé és cert que el càlcul de probabilitats concedeix poques possibilitats dèxit a la compra de dècims de loteria, hem dassumir que els espanyols volen creure en alguna cosa, i davant labsència de referents institucionals en els quals creure, es confien als bombos de la sort.
De res serveix dir-los als potencials compradors que quant més dècims venen les administracions de loteria, més poden diversificar en els números de loteria que adquireixen, de manera que les possibilitats de donar premis grans augmenten geomètricament. És veritat que per a ells és una tradició, com menjar torró, sopar gall dindi o corder i brindar amb cava a les dotze de la nit del dia de cap dany. Ho veuen com un acte social en el qual, si no participes, et consideres exclòs de la resta de la societat, com si no fossis capaç de tenir empatia amb el teu entorn.
I això contribueix al fet que aquest Nadal sestiguin venent 185 milions de dècims de 20 euros cada un, és a dir, la friolera de 3.700 milions deuros, dels quals Hisenda retirarà 1.110 milions deuros per a les arques de lerari.
És veritat que molta gent no juga per jugar, sinó perquè és una tradició. Però, com diu leslògan favorit de la nostra ministra, si no jugues, no guanyes. Així que, encara que no ens toqui res directament, dels més de mil milions que es requisaran en la Loteria de Nadal, indirectament alguna cosa ens hauria de tocar, encara que sigui pagar menys impostos lany següent.
De res serveix que alguns intentin ser més listos que els altres, i triïn determinades terminacions perquè han tingut un impuls o descartin determinats números perquè són lleigs. La elecció de la terminació o dun número perquè és bonic forma part daquest folklore que arriba cada any pel mes de desembre.
I no parlem dels que decideixen adquirir deu dècims que continguin totes les terminacions per garantir-se almenys un reintegrament. El càlcul de probabilitats ens diu que tindran una probabilitat del 81% que almenys un dels deu dècims obtindrà com a mínim un petit premi o reintegrament, però el cost dad
-
-
-
-
-
-
-