El 25º aniversari de la mort de Carles Sabater ens porta un llibre que despren un afany reparador i que posa llum a aspectes foscos de la seva biografia, com el seu sobtat final, aquella nit del 13 de febrer de 1999, després d’un concert de Sau a Vilafranca del Penedès. El cantant i actor és una figura “tapada per una cortina de fum”, “plena de dubtes i debilitats”, i el seu valor “va més enllà de ser la veu de ‘Boig per tu’ i aquell guapo que canta”, explica Pep Blay, autor de ‘Cor trencat’, volum publicat per Folch & Folch que es presenta aquest dimarts (19.00 hores) a la llibreria Ona.
El títol no és només metafòric: l’obra conclou que Sabater va morir perquè patia d’arítmies sense saber-ho i aquest quadre el va agreujar fatalment un estil de vida trepidant que havia derivat en un estrès crònic i que ja li havia donat diversos avisos. Blay, determinat a arribar fins al final en les seves recerques, va accedir al document de l’autòpsia, que després va mostrar a “un dels millors experts en patologia forense de Catalunya”, qui va determinar que Sabater “no va morir d’addicció a cap substància tòxica”. Una revelació que contradiu la llarga i sòrdida rumorologia que ha envoltat la mort de Sabater.
Estil de vida trepidant
Segons aquest expert, l’autòpsia no revela la presència “ni d’alcohol ni de fàrmacs”, tot i afegir: “només cafeïna i un altre estimulant habitual en la vida nocturna”, escriu el text de manera imprecisa. Cocaïna? L’autor es remet a la detectada presència d’una petita quantitat de tòxics perfectament metabolitzats, el qual, segons el especialista forense, “descarta la possibilitat de la sobredosi de droga”. Sabater havia adoptat un règim de vida trepidant, amb compromisos en la música, el teatre i la televisió, i una agenda sentimental-recreativa agitada. Ja havia patit vertígens, un desmai, problemes de visió… “Els símptomes evidents d’una arrítmia”, va tancar cabos l’especialista, que va transmetre un missatge a Blay de cara a la campanya del llibre: “l’estrès mata; digues-ho als periodistes”.
Però ‘Cor trencat’ va molt més enllà de l’acte final de Sabater i col·loca totes les peces que creen el context estudiant detalladament el seu últim any de vida. Blay, autor de llibres sobre Sopa de Cabra, Els Pets, Bunbury i Albert Pla, i que en els 90 va viure de prop la peripecia de Sau com a periodista a ‘Avui’, ha entrevistat a més de trenta persones i ha donat forma a un retrat amb molts matisos, capes i encadraments, amb inquietud periodística i contorns literaris.
Queda constància dels seus moments plens (el concert a la Monumental, el seu èxit a ‘Company’, de Calixto Bieito), de l’augment i esgotadora acumulació de compromisos laborals (“als quals no sabia dir que no”) i dels problemes econòmics associats a desinterès per les finances (“perquè ell havia vingut a aquesta vida a cantar, a ballar i a enamorar-se”). També dels vaivens amb la seva parella, Laura Jou, i del seu natural “addicció a agradar”, ja que “estava enganxat a l’enamorament”, observa Blay. “És molt dur voler agradar sempre a tothom, i això també va contribuir a matar-lo”, conclou l’autor, que ha escrit aquest llibre perquè tenia “l’espina clavada” i perquè Sabater “se’l mereix”.
-
-
-
-
-
-
-