La erupció del volcà de Reykjanes
Un volcà de la península de Reykjanes, a Islàndia, ha entrat en erupció aquest dilluns, segons ha informat lOficina Meteorològica del país. Lerupció va començar cap a les 10:00 p.m. hora local, després dun terratrèmol que es va produir aproximadament una hora abans. Les autoritats meteorològiques han confirmat que lerupció és visible a les càmeres web i sembla estar localitzada prop de Hagafell, a uns 3 quilòmetres al nord de la localitat de Grindavík. Un helicòpter de la Guàrdia Costanera despegarà aviat per confirmar la ubicació exacta i la magnitud de lerupció.
Antecedents i preparatius
Fa uns mesos, els residents de Grindavík i les localitats properes van viure una intensa sèrie de terratrèmols que va generar un estat demergència nacional. En aquell moment, lAgència de Protecció Civil del país va alertar que sestava formant un túnel de magma que podria arribar fins a Grindavík. Les autoritats van prendre mesures de precaució, com la preparació duna trinxera protectora al voltant duna planta de energia geotèrmica propera a Grindavík.
Islàndia i les erupcions volcàniques
Islàndia és un país que es troba sobre el límit duna placa tectònica que es divideix contínuament, separant Amèrica del Nord i Euràsia al llarg de la línia de la Serralada de lAtlàntic Mitjà. És el llar de 32 volcans actius. Tot i això, les erupcions volcàniques solen ocórrer en zones salvatges, lluny de les àrees poblades. En el passat, el sistema volcànic Bárðarbunga i el sistema volcànic Fagradalsfjall han entrat en erupció sense causar danys a les comunitats properes.
Els experts no esperen que aquesta erupció volcànica causi el mateix nivell de caos que es va observar el 2010, quan el volcà Eyjafjallajökull va entrar en erupció. En aquell moment, les cendres volcàniques van obligar a cancel·lar uns 100.000 vols, afectant a 2 milions de persones. No es preveu que lerupció actual involucri el gel glacial i generi una enorme núvol de cendres com va passar llavors.
Eyjafjallajökull va implicar una erupció a través o al costat del gel glacial que es va fondre i va proporcionar aigua, la qual cosa va fer que lerupció fos més explosiva del que hagués estat en altres circumstàncies. Això és el que va generar la gran columna derupció i la dispersió àmplia de les cendres, va dir Lionel Wilson, professor emèrit de Ciències de la Terra i Planetes a la Universitat de Lancaster, a CNN el mes passat.